FEBRER 2018>
DLDTDCDJDVDSDG
2930311234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627281234
< MARĮ 2018>
DLDTDCDJDVDSDG
2627281234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930311
< ABRIL 2018>
DLDTDCDJDVDSDG
2627282930311
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30123456
< MAIG 2018>
DLDTDCDJDVDSDG
30123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031123
< JUNY 2018
DLDTDCDJDVDSDG
28293031123
45678910
11121314151617
18192021222324
2526272829301
Notes de Premsa
L'Ajuntament de Tordera dķna continuītat al control biolōgic de la processionāria per evitar que la seva presčncia esdevingui una plaga

La processionāria del pi és un insecte del grup dels lepidōpters (papallones) que habita a la conca mediterrānia.

Any rere any, amb l´arribada del període hivernal, es desencadenen cada vegada més noticies sobre l´avenį de masses forestals afectades per aquest defoliador. A Catalunya, la competčncia per a la gestiķ de les forests i les seves plagues associades pertany al govern de la Generalitat (llei 6/1988 de 8 de marį forestal de Catalunya) a través del Servei de Protecciķ dels Vegetals.

Al nostre territori cal comprendre la processionāria com  un element més del nostre medi, de la qual només hem d´aconseguir controlar els seus fluxos poblacionals, mitjanįant l´eliminaciķ dels nius presents a l´arbrat i afavorir la presčncia dels seus depredadors: la poblaciķ d´aus insectívores (Bachiller et al. 1980.)

És per aquest motiu que des de l’Ajuntament de Tordera es va iniciar el 2016 una prova pilot consistent en fer un programa alternatiu per al control de la poblaciķ de la processionāria,  més proper a l’āmbit de la lluita integral de plagues.

Les actuacions a realitzar van consistir en afavorir el control de la dināmica poblacional d’aquest insecte autōcton, mitjanįant la instalˇlaciķ de caixes niu per a les aus insectívores (amb la colˇlaboraciķ del IES Lluís Companys i el CEO Maresme); l’eliminaciķ del nius detectats a l’arbrat privat, mitjanįant el compliment dels requeriments enviats als propietaris dels pins afectats.

 

 

Quč farem durant el 2018?

- Tasques de control i inspecciķ dels pins a les parcelˇles urbanes per tal que eliminin els nius detectats o bé per evitar que les erugues descendeixin del tronc 

- Incentivar l’augment de la presčncia de depredadors naturals mitjanįant les caixes niu
 

Consells bāsics per a la poblaciķ

En cas que detecteu algun pi afectat, us fem saber que podeu optar per realitzar alguna de les actuacions següents:

- Retirar i cremar el niu localitzat a les branques

- Colˇlocar un dispositiu trampa al tronc de l’arbre per atrapar les erugues. Podeu trobar les anelles a la cooperativa agrāria de Tordera

- Aplicar un tractament d’endoterāpia vegetal individualitzat a l’arbre afectat

Així mateix, us recordem la importāncia de realitzar les podes de manteniment als pins, com a mesura preventiva per a futures afectacions



Font: Revista Quercus
 Font: Revista Quercus

Cicle de la processionāria

Fase 1:

El cicle de la processionāria s’inicia a l’estiu,  quan apareixen les papallones durant els mesos de juliol, agost i setembre després d’haver estat enterrades en forma de crisālides.

Fase 2:

Les papallones s’aparellaran i les femelles buscaran el lloc de la posta (utilitzant la vista i l’olfacte a partir del qual reconeix les diferents espčcies de pins o cedres) i  serā amb el tacte que acabarā decidint el lloc precís de la posta.

Fase 3:

Finalment,  fa la posta al voltant d’una o dos acícules que conformaran el niu cilíndric a l’extrem de la branca. El nombre d’ous oscilˇla entre 120 i 300 (Bachiller et al. 1981) .

Fase 4:

Entre 30 i 40 dies, i en funciķ de la temperatura, eclosionaran els ous i les larves comencen a alimentar-se de les acícules properes, mantenint durant els cinc estadis larvaris un comportament gregari. En aquests dos estadis viuen en bosses de seda de poca consistčncia que van canviant de lloc buscant llocs més assolellats per poder suportar millor el rigor hivernal i s’alimenten al vespre o a la nit (Muņoz et al. 2011).

Fase 5:

 A partir del segona muda larvāria (8-12 dies)  les erugues passen al 3r estadi, que és quan adquireixen el seu potencial urticant i consoliden la localitzaciķ definitiva del niu. Aquest estadi dura uns 30 dies.

 

Fase 6:

El 4rt estadi té una duraciķ molt variable segons les condicions climātiques de la zona, durant trenta dies, en zones cālides, o tot l’hivern, en zones fredes. Durant aquesta fase cada nit surten a alimentar-se i segueixen teixint amb fils de seda la bossa, donant-li el característic aspecte blanc i compacte (Bachiller et al. 1981)  En el 5č i últim estadi s’alimenten activament,  i fins i tot a vegades s’alimenten d’altres arbres. Aquest estadi també serā variable en funciķ de la climatologia.

Fase 7:

A partir del mes de febrer, i fins al mes d’abril, un cop completada la seva fase larvāria, baixen de l’arbre en processķ buscant un lloc adequat per poder enterrar-se (Muņoz et al. 2011). Un cop enterrades,  fan un capoll individual i en uns 30 dies es transformen en crisālide i entren així en diapausa. Aquest procés pot durar entre uns pocs mesos fins a varis anys (Muņoz et al. 2011).

 

Per a més informaciķ poseu-vos en contacte amb mediambient@tordera.cat 

 

Compartir:Comparteix al FacebookCompartir a Twitter
Informaciķ publicada el 24 de gener de 2018
AJUNTAMENT DE TORDERA Plaįa de l'Església, 2 - 08490 Tordera | T. 937.643.717