La plaça de l'Església juntament amb la de l'Ajuntament han estat el centre de la vida religiosa, social i política del municipi. El poble va anar creixent al voltant de l'església, a partir d'un espai d'inviolabilitat de trenta passes al seu voltant, anomenat sagrera. Fins al segle XVI es van mantenir les cases existents i fou aleshores quan es van començar a configurar els primers carrers. El 1779, com que l'església havia quedat petita, es planificà fer l'actual i, llavors, s'enderrocaren les cases que formaven la cellera i el comunidor.
La plaça ha tingut molts noms al llarg de la història, com, per exemple, plaça de Primo de Rivera, posteriorment de la República i, més tard, del Generalísimo. Tradicionalment, però, els torderencs l’han denominada plaça de l’Església. L'aspecte actual és fruit de l'última remodelació important que va tenir lloc l'any 1989 amb la incorporació del mirador arran de l'enderroc d'una edificació antiga i el desplaçament de la font, que és de l'any 1931.
Als voltants de la plaça, hi trobem l'Església de Sant Esteve amb el seu campanar romànic i la petjada que ha deixat al seu voltant amb costums religiosos com els beneficis de la clau o del diaconil; edificis tan característics com la fonda Terrassà; la capella i hospital de Sant Antoni o també personatges torderencs com Salvador Soliva Romaguera, que va arribar a ser metge de la família reial el segle XVIII.