Menú
Partim del Centre d'Informació del Parc d'Hortsavinyà i prenem la pista que puja fins al Collet de l'Hostal o del Vent. Seguim la pista envoltada d'alzines i poc més enllà, sota el camí, a mà esquerra, trobem un petit replà anomentat la plaça de la comarca.
Es tracta d'una de les moltes places carboneres que es troben pels boscos del Montnegre.
A les places carboneres s'empilavem els troncs d'alzina tallats de dimensions mitjanes -les bitlles- en la disposició escaient perquè tot el procés de carbonar fos correcte. Es cobrien de branques i terra. Això era la pila, que, un cop prepaparada s'encenia i la llenya es cremava de forma incompleta fins a reduir una quarta o cinquena part el seu pes inicial i esdevenir carbó. Segons les dimensions de la pila, el procés podia durar fins a quinze dies o un mes.
Enfilem el camí a l'ombra de les alzines, els castanyers, els arboços i moixeres de pastor. Trigarem entre 5 i 10 minuts -a pas de passeig- a arribar on el camí s'eixampla i fa una mica de plaça. Allà hi trobem l'ermita de l'Erola.
Segons diuen, fa molts anys hi va haver una passa de verola molt forta entre les masies d'Hortsavinyà. Un foraster que ningú coneixia va portar una imatge de la maradedéu de l'Erola i la va deixar allà a terra. Digué a la gent que hi anessin tots a resar, que es curarien de la verola i tots els que hi anaren es van curar. Ho van considerar un miracle d'aquella marededéu i li van fer l'ermita. Es diu que la seva construcció data del segle XVIII i és possible que la seva situació tingui alguna relació amb el fet que per aquell indret passava la línia que dividia els termes de la parròquia d'Hortsavinyà amb la de Vallmanya.
La festa de l'Erola anomenada "l'aplec del Roser" se celebra el dilluns de Pasqua i és de caire festiu.
Tornem pel mateix camí, però en arribar al Collet del Vent, pujarem al Turó de l'Hostal, a uns 80 metres. A dalt, en un ample pla carener, podrem gaudir d'una panoràmica excel·lent.
A llevant veiem als nostres peus les masies de Mascaró, Fontrodona i la Busiga, i més enllà, can Camps i la Caseta, al coll de Portell.
Més enllà dels alzinars, els conreus de Tordera i Fogars de La Selva, les serres de Cadiretes, les Gavarres, els Àngels (damunt Girona), el Rocacorba, el penya-segat de Sant Roc de la Barroca, les Guilleries, i en els dies clars, les Alberes, els Bassegoda, Comanegre i en darrer terme és fàcil distingir durant els mesos d'hivern, el Canigó, el Bastiments i el Puigmal.
A ponent, observarem altres masies del centre d'Hortsavinyà -Can Borra i can Benet Vives- i l'inici de les perxades de castanyers a l'obaga del turó de la Grimola.
Seguim la pista ampla, envoltada de pins i alzines a l'esquerra i de cirerers d'arboç a la dreta. Allà on acaba la pista hi neix un corriol que ens porta fins a prop del coll de les Palomeres, a la pista que enllaça Hortsavinyà amb Tordera. Aquí cal que girem cap a l'esquerra i retornem a l'Hostal Vell, rehabilitat recentment com a Centre d'Informació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
