Menú
El Parc Prudenci Bertrana és un espai verd situat al centre de Tordera, ideal per a fer passejades tranquil·les i gaudir de moments de descans.
Aquest parc combina zones de vegetació on destaquen una extensa plantació de plàtans i pollancres amb camins que conviden a passejar sense presses, fent-lo perfecte tant per a famílies amb nens com per a persones que volen gaudir de la natura en plena vila. Un dels grans atractius del parc és la seva ambientació acollidora i les àrees de joc infantil, que permeten als més petits divertir-se mentre els adults es relaxen. Compta amb una bonica glorieta, un circuit de gimnàstica, una taula de ping-pong, una font i fins i tot un espai on fer barbacoes amb taules de pícnic.
A més d’estar ben cuidat, és un punt de trobada habitual per als veïns, on sovint s’organitzen activitats culturals i festives que aporten vida i alegria a l’espai.
El parc porta el nom del notable escriptor català Prudenci Bertrana, un homenatge a l’escriptor modernista nascut a Tordera, l’any 1867. Autor de reconegudes obres com: Nàufrags (1907), Els herois (1920), Jo! memòries d’un metge filòsof (1925), la seva trilogia Entre la terra i els núvols o Josafat (1906), l’obra que el consagrà com a escriptor. Artista polifacètic, va pintar algunes obres i va exercir també de professor de dibuix i pintura a Barcelona, on morí l’any 1941.
A Tordera, al carrer Sant Ramon número 28, lloc on va néixer, hi ha una placa que recorda aquest fet. El municipi on va venir al món el va reconèixer com a fill il·lustre amb motiu del 150è aniversari del seu naixement.
A més de donar nom a aquest parc que acull un bust de l’escriptor, se li ha dedicat un carrer del poble i una instal·lació escultòrica permanent situada a prop del carrer Joan Maragall, que simbolitza la vinculació entre aquests dos escriptors. També hi ha un espai dedicat a l’estudi i la difusió de la seva vida i obra dins de l’edifici de l’Arxiu Històric Municipal.
A l’entrada de la biblioteca de Tordera, en un lloc ben visible i amb lletres grans, hi figura un fragment d’un text seu que va utilitzar per tancar el seu discurs com a president dels Jocs Florals de Barcelona el 1936, on diu:
«Deixeu-me creure que amb la meva prosa he consolat algun trist, que he redimit algun captiu, que he humitejat alguns ulls, que he fet somniar alguna ànima senzilla, que he tret de la foscor éssers humils, amb grandesa d’herois.»
